TH 33 Música

PARIS MOON
Blackmore’s Night
Minstrel Hall Music, 2007

Blackmore’s Night és un grup potser no gaire conegut però d’una qualitat molt remarcable. Els seus membres principals són Ritchie Blackmore i Candice Night, que, a més de ser companys en l’àmbit musical, també ho són en el sentimental. Blackmore va ser un dels fundadors de Deep Purple i és el compositor de cançons tan cèlebres com Smoke on the Water o Soldier of Fortune. Després, però, va deixar aquest grup i va iniciar nous projectes amb Rainbow i posteriorment amb Blackmore’s Night, que es va donar a conèixer el 1997 amb el magnífic Shadow of the Moon.

Blackmore’s Night s’inspira en la música medieval i renaixentista i ens ofereix temes de creació pròpia amb aquestes influències, però amb un so totalment modern, i algunes cançons i melodies tradicionals adaptades. També té cançons de temàtica no relacionada amb temps antics i algunes versions de cançons relativament actuals. Blackmore afirma que el que realment li agrada fer és el que fa ara amb aquest grup i no el que feia amb Deep Purple, grup del qual es va cansar i per això en va marxar. Cal reconèixer que no només és un excel·lent compositor sinó també un virtuós de la guitarra. De la mateixa manera, Candice destaca com a cantant i lletrista del grup.

Paris Moon inclou un DVD i un CD amb el concert que Blackmore’s Night va fer a l’Olympia de París l’any 2006. Hi trobem cançons populars del grup com Under A Violet Moon, Renaissance Faire, Loreley o The Village Lanterne i algunes versions (cal destacar la de Diamonds & Rust, de Joan Baez).

Aquest concert difereix dels que el grup fa normalment perquè no va tenir lloc en el pati d’un castell, com tenen per costum. Si volem veure un dels seus concerts en aquest tipus d’escenari, podem mirar el que inclou l’anterior DVD del grup, Castles & Dreams, difícilment superable.

Joan Lloret


MUSIC OF THE SPHERES
Mike Oldfield
Universal Classics and Jazz / Mercury Records, 2008

El nom de Mike Oldfield acostuma a anar inevitablement associat a la música de Tubular Bells, especialment el tema principal, que es va utilitzar a L’Exorcista (caldria fer l’aclariment que no va ser composta expressament per a aquesta pel·lícula, com molts creuen). Si bé és cert que Oldfield ha utilitzat aquesta idea musical en uns quants dels seus àlbums, també és veritat que la seva música no es limita aquí, ni molt menys. És l’autor de discos excepcionals, com ara Hergest Ridge, Ommadawn, Incantations, The Songs of Distant Earth o Voyager, entre molts altres. Escoltant-los, podem tenir la sensació que Oldfield té un do molt evident de comunicar amb la música allò que no es pot expressar amb paraules.

Per a aquest nou treball, que l’autor ha descrit com una interpretació de l’antiga teoria de la “música de les esferes”, Oldfield ha comptat amb la col·laboració de Karl Jenkins, autor de la sèrie d’àlbums que porten el nom d’Adiemus (molt recomanables, també). Jenkins s’ha encarregat de l’orquestració, ha dirigit l’orquestra i ha produït el disc juntament amb Oldfield. L’àlbum també compta amb la col·laboració de la cantant neozelandesa Hayley Westenra (a la cançó On My Heart) i el pianista xinès Lang Lang.

Music of the Spheres té un so definitivament clàssic (en contrast, per exemple, amb l’últim treball d’Oldfield, Light & Shade, que és més aviat electrònic), però l’empremta del músic hi és ben present. Alguns fragments fins i tot poden recordar la melodia de Tubular Bells, però, tot i així, és un disc molt original dins l’obra d’Oldfield, que al llarg de la seva trajectòria ha experimentat amb tipus de música molt diversos. O, per dir-ho d’una altra manera, ha tocat moltes esferes dins el món de la música.

Joan Lloret