TH 34 Local

NITS DE MÚSICA I ESPECTACLE AL PATI DE LA BIBLIOTECA

Vetllades a l’eixida Pati de la Biblioteca Sant Martí Dies 1, 8, 15, 22, 29 d’agost, 22h.

Recollim i agrupem aquí les cròniques dels diferents concerts i espectacles del cicle “Vetllades a l’eixida” que hem anat fent al llarg del mes d’agost i que podeu veure al recentment estrenat bloc de la Biblioteca Sant Martí. El cicle, com ja sabeu, forma part de les activitats programades per commemorar el 75è aniversari de la biblioteca. (Només falta aquí el comentari de l’actuació de l’Albert Estengre el dia 8, al qual no vam poder assistir).

Javier Guallar, Rosa Pastrana

1 d’agost. Concert de relk

Va ser tot un plaer tenir com a espectacle d’inauguració del cicle un concert del relk, un grup del qual sempre m’he declarat fan, que són d’Arenys de Munt, o almenys ho són tres del seus membres: la Maira Comalat (cantant), en Joan Vallcorba (teclats i compositor de les músiques) i en Jordi Bilbeny (lletrista). En el concert, sense bateria, la Maira i el Joan estaven acompanyats per l’Anna Guillén, que substituïa la violoncel·lista habitual, la Montse Majà.

Va ser un concert llarg i intens, uns 80 minuts, comptant tres bisos que el públic va reclamar. Tot un èxit segons la meva opinió, malgrat els problemes d’il·luminació que va patir el grup i que cal explicar una mica. La il·luminació prevista en un principi no era prou adequada perquè no permetia veure en bones condicions les projeccions que el grup porta com a part del seu espectacle. Així que ells van decidir fer el concert sense il·luminació, només aprofitant els vídeos i les imatges que es projectaven en una pantalla darrera d’ells. Potser va ser per casualitat, però al final, l’actuació del grup amb l’única il·luminació de les projeccions de la pantalla, va originar moments d’una bellesa molt especial.

Del grup poca cosa puc dir de nou que ja no se sàpiga: el carisma de la Maira en directe (que al meu entendre cada cop canta i interpreta millor), les lletres d’en Jordi, aquest so tan característic del grup, barreja d’electrònica i sons pregravats amb el violoncel. Van tocar bona part dels temes del seu darrer disc, Pedres blaves, i alguns altres d’emblemàtics, com el vinculat estretament amb aquest poble, Riera de Sobirans, dedicat a la riera d’Arenys de Munt. Precisament, i relacionat amb aquest tema, vam tenir el privilegi durant el concert que el grup ens presentés un tema nou acabat de composar, Llum de Sobirans, sobre un poema preciós d’en Jordi Bilbeny dedicat també a la nostra riera, que sembla una continuació del tema anterior, i que deixa clara la postura de relk, un cop iniciat el procés de soterrament.

Amb unes seixanta persones al pati de la biblioteca en una agradable nit d’estiu, el cicle no va poder començar millor.

R.P.

15 d’agost. “El saxo negre”. Dani Nel·lo i Francisco Súarez

La tercera sessió de les Vetllades a l’Eixida va portar a Arenys de Munt el cartell segurament més conegut del cicle, independentment que altres actuacions siguin força conegudes aquí al tractar-se d’artistes arenyencs o maresmencs. Dani Nel·lo és un personatge popular sobretot perquè va formar part d’un grup de rock’n roll emblemàtic i d’audiències massives com van ser Los Rebeldes. Era el saxofonista del grup. Després de deixar Los Rebeldes va crear el seu propi grup, Dani Nel·lo y la Banda del Zoco, i després altres projectes, com Vertigo, o Tandoori Lenoir.

L’espectacle que ens va portar a Arenys de Munt porta per títol “El saxo negre” i és una sessió de petit format, construïda musicalment al voltant del gènere negre (les pel·lícules i les novel·les negres i la seva relació amb la música), acompanyat pels teclats de Francisco Súarez. Per mi una de les sorpreses de la nit va ser que Dani no es va limitar a tocar el saxo, que és el que s’espera d’ell, sinó que també va anar explicant les claus del gènere negre: els temes, els clixés, la història, relacionant literatura, cinema i música. És així com ens va explicar com a l’època daurada del cinema negre (anys 40 i primers 50) la música de les pel·lícules no era de jazz sinó música d’acompanyament (el que és diu “música incidental”) i que serà a partir dels 50 quan s’introdueix el jazz. Alternant la paraula i la música, ens va recrear les bandes sonores de films dels 50 i dels 60 , i va interpretar d’altres temes que podrien servir perfectament de fons sonor a escenes i situacions característiques del gènere negre, com el típic ambient urbà nocturn o el d’un club de striptease. En aquest recorregut per la història del noir només vaig trobar a faltar que l’espectacle es detingués als anys 70 i no s’acostés fins a temps més actuals, ja que els detectius de les novel·les de moda d’aquests darrers anys no apareixen a la seva narració. En fi, vam escoltar temes clàssics de jazz com ara “Harlem Nocturn”, d’altres que formen part de bandes sonores de films com “Ascensor al cadalso” –tema de Miles Davis– o “Rififi”, i també peces pròpies, impregnades d’aquesta atmosfera característica de pel·lícula negra com “Notte nera in Vermont”.

El millor va ser, per descomptat, les seves interpretacions al saxo, correctament secundat per Súarez als teclats. Això i la passió amb què Dani evoca el gènere noir, del qual sembla tant o més enamorat que del seu saxo. Sens dubte, la seva presència al pati de la biblioteca Sant Martí ha deixat ben alt el llistó d’aquest cicle.

I unes paraules finals per a l’espai. El pati de la biblioteca a la nit és un entorn íntim, molt acollidor que té un encant especial per a les nits d’estiu. Potser l’únic inconvenient que li trobo son els sorolls ocasionals de les motos que passen per la carretera que és ben a prop. Tinc els bons records d’haver vist en aquest mateix lloc en altres ocasions espectacles com ara les recitacions poètiques que organitzava Antoni Cantallops, sessions de contes per adults o actuacions del grup de teatre El Cocou, l’última la del seu espectacle Bang. Totes elles han estat situacions esporàdiques, ocasions que sempre ens havien deixat un bon sabor, la sensació que aquest és un espai al qual val la pena tornar per gaudir d’un bon espectacle. Aquestes Vetllades a l’Eixida de l’estiu de 2008 que ha programat la biblioteca Sant Martí durant cinc nits consecutives del mes d’agost són, per la seva continuïtat i plantejament, el projecte de més abast que ha arribat fins ara a aquest espai. I podem afegir que, per fi! Pel que he vist fins al moment, amb una seixantena de persones tant en el concert de relk com en aquest de Dani Nel·lo, el públic ha acollit de bon grau la proposta. Esperem per tant que puguem gaudir d’aquest pati de la biblioteca com a espai per a actuacions en moltes altres ocasions futures.

J.G.

22 d’agost. “Bon profit”. Grup Tastacontes

La quarta vetllada va ser una sessió –ells prefereixen aquest terme, i no els d’espectacle o actuació– del grup Tastacontes, amb el títol Bon profit. Tastacontes són un grup de Canet de Mar que fa lectures dramatitzades des de fa ja uns quants anys, creat al voltant de la biblioteca pública de Canet de Mar. Normalment construeixen les seves “sessions” amb lectures sobre un autor o sobre un tema. En aquest cas, i com es pot deduir fàcilment pel títol, el tema era el menjar.

Ens van oferir un sopar literari amb cinc primers plats format per lectures de Perucho, Herscher i tres de Josep Pla, sis segons (Bosch, Donegan, Regàs, Apici i dues d’Isabel Allende) i dues de postres (Ronsard i Espinàs). El grup va començar les lectures de manera més sòbria, i a mida que el sopar anava avançant, va anar augmentant gradualment l’escenificació.

L’amenaça de pluja que planava des del començament de la nit es va fer present al final del segon plat, així que per a les postres vam haver de passar des del pati de la biblioteca a l’interior, a la sala infantil. Allí vam degustar la divertidíssima “Capsa de galetes” de Josep M. Espinàs, i va finalitzar la sessió amb un diàleg dels presents –una trentena de persones– amb els membres del grup, que ens van explicar la seva manera de fer.

R.P.

29 d’agost. “Una nit d’eskakeig”. Eskakejats

El divendres 29 finalitzava el cicle amb el pati de la biblioteca ple de gom a gom, amb més de cent persones. Els convidats aquesta vegada eren la companyia de teatre Eskakejats, un grup d’Arenys de Munt molt conegut aquí que fa teatre d’humor. Eskakejats van idear un espectacle especial per commemorar l’aniversari de la biblioteca, amb diverses escenes que feien referència a la història de la biblioteca i al món del llibres.

Començava amb un suposat contractista que revisava unes obres de pintura que es feien a la biblioteca, i continuava amb els propis pintors, músics, i gent del públic que en alguns moments feien dubtar si eren espontanis o estava tot preparat. Com va dir la regidora de Cultura en la presentació, semblava que aquesta vegada els Eskakejats s’havien reproduït.

Divertidíssima l’escena en què un intel·lectual i traductor rus entrevistava a la persona que havia llegit més llibres del món. Curiosament, no calia l’intèrpret perquè se li entenia tot. L’espectacle va finalitzar amb la visita de tres monges (recordem que l’edifici de la biblioteca va ser una escola religiosa i que popularment es coneixia com “l’edifici de les monges”) que venien a reclamar que els tornessin l’edifici.

Eskakejats van aconseguir crear un ambient de festa i diversió. L’espectacle va tenir en tot moment una mirada propera i afectuosa cap a la biblioteca que personalment em va emocionar. Alegra veure que la biblioteca ocupa un espai en el cor dels arenyencs.


Bé, el cicle s’ha acabat però la commemoració dels 75 anys de la biblioteca continua al llarg d’aquest any i part del 2009.

R. P.