TH 35 Cinema

SLUMDOG MILLIONAIRE
Direcció: Danny Boyle / Loweleen Tandan. Int: Dev Patel, Freida Pinto, Anil Kapoor, Azharuddin Mohammed Ismail i Ayush Mahesh Khedekar.
Gran Bretanya, 2008. 120 min.

No ens ha d’estranyar que Slumdog millionaire hagi estat un gran èxit de taquilla i s’hagi endut vuit Oscar: els de millor pel•lícula, director, cançó, banda sonora, guió adaptat i tres més de les categories considerades “menors”. Entre altres coses, es deu al fet que la pel•lícula és un producte que respon plenament a les expectatives de l’estètica i els continguts hollywoodians, i no ho dic amb to pejoratiu –de Hollywood en diuen la fàbrica dels somnis. Slumdog millionaire és una història d’amor i d’aventura molt ben narrada cinematogràficament, amb les dosis adequades de tensió, intriga, melodrama i edulcorament, que ens retrata la dura realitat dels suburbis de Mumbai a través del recorregut vital d’un jove que, gràcies al seu esforç i a la seva tenacitat aconsegueix el que es proposa: l’amor de la seva vida. El premi milionari del concurs televisiu és secundari, el veritable premi és la seva estimada. L’enaltiment de l’esforç i la constància individuals com a clau de l’èxit personal és un dels fonaments de la cultura nord-americana, i des de Hollywood s’ha escampat arreu aquesta filosofia.

La pel•lícula també es pot entendre com un toc d’atenció a les consciències de la part benestant de la humanitat (Europa i els EUA) perquè vegi com es (mal)viu als suburbis de les grans ciutats índies, encara que en aquest aspecte hi ha hagut certa controvèrsia perquè alguns crítics han acusat Danny Boyle de practicar una mena de voyeurisme de la misèria o pornografia de la pobresa.

En qualsevol cas, Slumdog millionaire són dues hores de bon cinema durant les quals se’ns explica una variant de Romeu i Julieta situada al segle XXI i en una ciutat índia. Per cert, com no podia ser d’una altra manera, no hi falta la cançó pròpia del gènere bollywoodià, titulada Jai Ho, de la qual també s’han fet ja versions i videoclips diversos (amb milions de descàrregues al Youtube, és clar!).

Pere Franch


REVOLUTIONARY ROAD
Direcció: Sam Mendes. Int: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet.
EUA, 2008. 119 min.

Pel•lícula basada en la primera novel•la de Richard Yates, que va escriure el 1961. Aquest escriptor nord-americà va morir el 1992 a causa d’una depressió i de l’alcohol. És recordat per aquesta novel•la sobre com es fa miques el “feliç” somni americà. És un tema ja vist al cinema també de la mà del mateix director d’aquesta pel•lícula, Sam Mendes, i marit de l’actriu principal, Kate Winslet, ja guanyadora pel Globus d’Or com a millor actriu.

La gran pantalla torna a reunir després de Titanic de James Cameron (1997) a Leonardo DiCaprio, Kate Winslet i també a Kathy Bates. Kate Winslet ha estat nominada cinc vegades als Oscar per Sentido y sensibilidad, Titanic, Iris, Olvídate de mí i Jocs secrets. I finalment l’ha aconseguit aquest any per El Lector. L’actriu està sensacional: crec que és el seu millor treball. És un pel•lícula que aconsegueix glaçar la sang a les venes i que al director, igual que als actors, no se’ls escapa de les mans: fan un treball magnífic. Us la recomano, no us la perdeu. Passareu dues hores de reflexió sobre la vida en família i us plantejareu la pregunta de si en una parella sempre són tots dos els qui volen el mateix. Brillant.

Teresa Riera