dilluns, 27 d’abril del 2009

TH 35 Monogràfic


YASMINA KHADRA: UNA VEU QUE ES FA ESCOLTAR


Darrera el nom de Yasmina Khadra hi ha l’escriptor algerià Mohammed Moulessehoul, que en la seva obra reflecteix diferents aspectes d’un conflicte plenament vigent: l’auge de l’integrisme islamista en alguns països musulmans i les contradiccions que això comporta dintre de la mateixa societat islàmica i en les seves relacions amb el malanomenat món occidental.

Yasmina Khadra és el pseudònim que utilitza l’escriptor algerià en llengua francesa Mohammed Moulessehoul. Moulessehoul va néixer el 1955 a Kednasa (Sàhara algerià) i als nou anys el seu pare, excombatent, el va inscriure en una acadèmia militar, on va començar a escriure, activitat que va continuar un cop ja militar. La seva primera novel·la, Houria, va ser publicada el 1984, onze anys després d’haver-la escrit.

El 1989, havent publicat ja sis obres amb el seu nom, decideix utilitzar el pseudònim que l’ha fet famós, Yasmina Khadra –format amb els dos noms de la seva dona–, per poder escriure, des de dins de l’exèrcit, amb més llibertat sobre Algèria i els enfrontaments entre el FAN –governamental– i el FIS –islamista. Aquests enfrontaments provocaran una guerra civil en la qual Moulessehoul combat com a militar. El 1997 es publica a França Morituri, l’obra que li dóna fama mundial i que tothom considera escrita per una dona. Les obres següents, també publicades a França, expliquen la situació a Algèria: atur, corrupció, islamisme, diferències socials, terrorisme, repressió, manca de llibertats...

L’any 2000 Mohammed Moulessehoul abandona l’exèrcit amb el grau de comandant per dedicar-se plenament a la literatura, i revela la seva verdadera identitat, cosa que provoca un escàndol, ja que els que s’havien pensat que era una dona qui explicava la situació a Algèria se senten enganyats; a més, se l’acusa d’haver participat, com a militar, en matances amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme. Yasmina Khadra explica en una novel·la, El escritor (2001), com era la seva vida d’escriptor a l’exèrcit, i a L’imposture des mots (2002), contesta totes les acusacions que se li fan. Mentrestant, Moulessehoul se’n va d’Algèria i, després d’una breu estada a Mèxic, s’instal·la a Aix-en-Provence, al sud de França.

Pel que fa a la llengua –un altre aspecte que se li discuteix en haver elegit el francès en una excolònia on l’àrab és utilitzat en molts camps, entre ells el literari–, l’escriptor explica que va començar a escriure en àrab, però que, mentre el seu professor d’àrab li criticava la manera d’expressar-se i el desanimava, el de francès feia tot el contrari, per la qual cosa Moulessehoul va acabar sentint-se més còmode expressant-se amb la que havia estat llengua colonial.

Les quatre novel·les que he triat de Yasmina Khadra tenen la característica comuna de parlar-nos de l’integrisme islamista des de diferents punts de vista i situat en quatre països: Algèria, l’Afganistan, Palestina i l’Iraq. En elles analitza les causes que poden portar els joves i els no tan joves a prendre actituds i a realitzar accions que, si en desconeixem les causes, no podem entendre (amb el benentès que entendre no vol dir justificar); i, segons l’autor, aquestes causes sempre són socials: en aquestes obres l’aspecte religiós gairebé no hi apareix –només té un paper força destacat a Las golondrinas de Kabul. Una de les coses que hem d’agrair a l’autor és que no pren cap actitud moral, no fa valoracions: la seva mirada és objectiva (si se’n pot dir objectiu del fet de triar unes situacions determinades i no unes altres). Les valoracions les fem els lectors, no l’autor. I una de les valoracions és, sens dubte, quin paper hi té el nostre món occidental en el problema i què caldria fer per ajudar a resoldre’l.

Las golondrinas de Kabul
Kabul és dominat pels talibans i la gent intenta sobreviure a la misèria, a la repressió enmig d’un clima d’histèria col·lectiva i a la humiliació i la solitud d’aquells que intenten sobreviure-hi amb un mínim de dignitat. Kabul, com diu un personatge, s’ha convertit en una ciutat on “tot es mou febrilment, però, en realitat, no avança”. La situació, però, no és només fruit de la repressió social i religiosa, sinó també de les misèries, les mesquineses, la covardia i el desànim, que impedeixen sobrepassar-se a allò que viuen. Amb tot, hi queda un petit bri d’esperança que permet que, gràcies a l’enginy, algú se’n pugui escapar.

Los corderos del Señor
Ghachimat és un poblet petit i tranquil, on mai no passa res i la seva gent viu amb els seus somnis i les seves enveges, de manera tranquil·la, malgrat que a Alger, la capital, la lluita entre el govern i els fonamentalistes és cada vegada més dura. Ve un dia, però, que la pau a l’aldea s’acaba: el retorn d’un jove de l’Afganistan desperta de cop tot el que havia viscut amagat al cor dels seus habitants i, amb l’excusa de raons polítiques i religioses, provoca la ruïna tant física com moral del poble i dels seus habitants.

El atentado
A Tel Aviv hi ha hagut un atemptat suïcida. A la nit la policia es presenta a casa d’un cirurgià palestí que ha estat tot el dia atenent víctimes de l’atemptat perquè totes les sospites apunten que la seva dona ha estat la suïcida. Davant l’evidència, el metge vol saber què ha passat, què ha fet que la seva muller abandonés una vida còmoda i plàcida per convertir-se en una fonamentalista sense que ell se n’adonés. I les converses amb parents i altres persones amb qui ella s’havia relacionat li fan veure que en realitat coneixia ben poc, per no dir gens, la seva dona i els motius pels quals persones de diferents estaments socials i edats prenen decisions i actituds difícils d’entendre per a molts. El atentado és, alhora, una reflexió sobre la convivència entre cultures i la força de l’integrisme i també sobre les relacions de parella.

Lo que sueñan los lobos
És la història d’un jove algerià que, com tots els de la seva edat, vol sortir de la misèria i del no ser res en què es troba al seu país, i a causa de la soledat i del desencís davant la mort d’un amic es converteix en una presa fàcil per als profetes de l’integrisme.

Les sirenes de Bagdad
Les diferències entre el móns occidental i oriental a través de la història d’un noi que viu l’ocupació del seu país de lluny, fins que l’assassinat d’un discapacitat mental, un míssil que cau enmig d’un casament i, sobretot, la deshonra del pare per part dels ocupants li fan prendre la decisió de ser part activa de la lluita fins a les últimes conseqüències. I com a teló de fons, Bagdad, una ciutat en ruïnes, on domina la corrupció, la misèria i la inseguretat.

El escritor
Quan va aparèixer aquest llibre, Yasmina Khadra va acabar de manifestar la seva personalitat real. Poc abans, havia fet saber que darrera del nom femení s’hi amagava un home; amb El escritor descobreix que es tracta d’un oficial de l’exèrcit algerià. El llibre és un relat autobiogràfic de la seva estada a l’escola de l’exèrcit a partir dels nou anys, una estada forçosa en la qual, per sobreviure, buscarà l’ajuda de la literatura, primer de la lectura i després de l’escriptura. Parla de la vida a l’escola, dels oficials, dels professors –d’algun d’ells, amb molta simpatia– dels seus companys, dels seus amics...; de la misèria en què es troben ell, la seva mare i els seus germans per l’abandonament del pare per casar-se amb una dona més jove. I una lluita contra un món tancat, opressiu, amb dues armes: els llibres i la ploma.

Trilogía de Argel (Morituri, Doble Blanco i El otoño de las quimeras)
Aquesta trilogia recull els tres volums de novel·les policíaques protagonitzades pel comissari Brahim Llob. Aquest personatge, lúcid i incorruptible –en una societat totalment corrupta–, dedica tots els seus esforços a lluitar contra l’integrisme que es va fent fort a Algèria, ajudat per una màfia econòmico-política que el potencia per poder servir-se’n per assolir més poders i més beneficis. En aquesta lluita, Llob està sol; i no solament això, sinó que sovint també s’ha d’enfrontar amb la jerarquia policíaca, protectora de les classes benestants del país, que són en realitat els poders fàctics i controlen tots els fils de l’Estat i el fan anar cap on els interessa. Només un però, per part meva: penso que el comissari Llob s’excedeix massa sovint en les seves atribucions com a policia, cosa que no passa en altres personatges com ara Wallander, Montalbano o el grec Kharitos, el més “tradicional” de tots tres.

LLIBRES COMENTATS:

Lo que sueñan los lobos
Madrid: Alianza Editorial, 2001.

Las golondrinas de Kabul
Madrid: Alianza Editorial, 2006.

El atentado (Ja va ser comentat al TEHAC núm. 30)
Madrid: Alianza Editorial, 2006

Les sirenes de Bagdad
Barcelona: Ed. 62, 2007 (En castellà: Madrid: Alianza Editorial, 2007)

Los corderos del Señor
Madrid: Alianza Editorial, 2002.

El escritor Madrid: Alianza Editorial, 2001.

Trilogía de Argel (Morituri, Doble Blanco i El otoño de las quimeras) Còrdova: Almuzara, 2005.

ALTRES LLIBRES DE YASMINA KHADRA:

La prima K Granda: Editorial Zoela, 2003.

La parte del muerto
Madrid: Alianza Editorial, 2005.

El otoño de las quimeras Granada: Editorial Zoela, 2001.

Morituri Barcelona: Proa, 2003 (català).
Granada: Zoela, 2001 (castellà).

Vicenç Lloret