TH 34 Música

BLADE RUNNER TRILOGY, 25TH ANNIVERSARY
Vangelis
Universal Music TV, 2007

Vangelis és conegut bàsicament per algunes peces concretes, especialment pel tema principal de Chariots of Fire. Tot i així, és l’autor de temes menys cèlebres però de qualitat similar o més bona. Blade Runner és una pel·lícula molt coneguda, però el fet que aquest músic sigui el creador de la seva banda sonora potser passa més desapercebut. De fet, és difícil separar la banda sonora de la pel·lícula, i, molt probablement, sense la música composta per Vangelis (o amb una música diferent), aquest film de ciència-ficció de fa més de dues dècades no seria el mateix.

Aprofitant que, per celebrar-ne el 25è aniversari, s’ha editat una nova edició remasteritzada de Blade Runner, també ha sortit a la llum aquesta edició especial de la banda sonora, que conté tres discos. El primer inclou la música tal com Vangelis la va editar originalment l’any 1994, amb diàlegs enmig d’alguns temes i molt celebrada per alguns fans, tant de la pel·lícula com del músic. Cal destacar-ne peces com Love Theme, Rachel’s Song o Blade Runner (End Titles).

El segon disc conté música que es va utilitzar per a la pel·lícula però que fins ara mai havia sortit a la llum, almenys de manera oficial. És instrumental, fins i tot podríem dir que d’ambient, i, si coneixem bé la pel·lícula, segur que escoltant-la n’anirem recordant diverses escenes.

Al tercer disc hi podem trobar música nova que Vangelis ha compost especialment per celebrar aquest 25è aniversari. Ho ha fet agafant melodies, sons, ritmes o fragments de temes de la banda sonora original i barrejant-los amb altres de totalment nous i inèdits. Aquest disc també és bàsicament d’ambient i no és especialment brillant, sobretot si el comparem amb certes obres del compositor, però com a allò que és –un disc extra d’una reedició d’una banda sonora– no està malament.

Joan Lloret

NIGHTS FROM THE ALHAMBRA Loreena McKennitt
Quinlan Road Limited, 2006

Entre la multitud de concerts que se celebraven aquest juliol a Barcelona ciutat, una font de veu que embolcalla milers d’anys d’història deixava anar el seu encant a la Plaça Major del Poble Espanyol. Ho feia amb la seva inseparable arpa, l’acordió, el piano i un munt de músics que li feien companyia tocant diferents instruments d’arreu del món: d’Istanbul, d’Irlanda, de Rússia... El piano, el violoncel, la viola, les diferents percussions, la cítara, el banjo, el baix, les guitarres i el duel de violins creaven sons de diferents orígens i races, i entre ells hi havia la veu de Loreena cantant contes de fades, històries de pobles desconeguts, nanes, mites i misteris... música d’arrels iranianes, irlandeses, escoceses... de diferents regions del món.

La seva manera de vestir característica, que recorda a tendències cèltico-medievals, el cabell pèl-roig a l’aire, els somriures, els salts, l’alegria de la música que va entrant per tot el cos i que aclapara fins i tot aquells que només vénen d’acompanyants i que no n’havien escoltat més que unes quantes tonades al CD de casa.

Aquest concert el podem trobar a les botigues des de l’agost de 2007, i que consta d’un DVD de 99 minuts i dos CD amb un total de 94 minuts de música. Tant el DVD com els CD presenten actuacions de 18 de les més admirades cançons de Loreena.

Tonalitats que tant són dolces, com carinyoses com simplement alegres. Deixeu-vos portar per aquests instruments d’alguns dels quals no en conec ni el nom, però que entren dolços a través de les orelles.

Pilar Simoni

SYMPHONY
Sarah Brightman
EMI, 2007

A part de tenir una veu privilegiada, Sarah Brightman té un gust musical molt destacable i sap escollir bé les cançons que interpreta als seus discos o concerts, donant-los sempre el seu toc personal. Aquest nou disc, Symphony, continua deixant el llistó ben alt dins l’obra de la diva, amb un nivell comparable al d’àlbums anteriors com Eden, La Luna o Harem.

Com ja és habitual en Brightman, el repertori de Symphony és eclèctic i les llengües de les cançons ben variades. Com també té per costum, hi ha inclòs diversos duets, en aquest cas quatre: Canto della terra, amb Andrea Bocelli (amb qui ja va interpretar la cèlebre Time to Say Goodbye), I Will Be with You, amb Paul Stanley, Sarai Qui, amb Alessandro Safina, i Pasión, amb Fernando Lima.

De tots els temes del disc, cal destacar el que li dóna nom, Symphony, que és una versió del grup alemany Silbermond, i Sanvean, versió de l’extraordinària cançó de Lisa Gerrard i Andrew Claxton, en la qual Brightman demostra que sap imitar perfectament la “pseudollengua” que Gerrard utilitza per cantar moltes de les seves cançons. També són molt remarcables Schwere Träume, adaptació del quart moviment de la Cinquena Simfonia de Gustav Mahler, i Attesa, adaptació de l’intermezzo simfònic de la Cavalleria Rusticana de Mascagni.

Joan Lloret