diumenge, 5 d’octubre del 2008

TH 34 Infantil


La caca: ciència i misteri

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap
Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch
Pontevedra: Kalandraka, 2007. 10 p.

Caca
Nicola Davies i Neal Layton (il•lustracions)
Barcelona: Lynx, 2008. 64 p.

L’escatologia és un tema que té molt èxit entre els petits i no tan petits. Parlar de caca, pipí, pets... és per a ells una manera de ser transgressor; i quan és un adult qui ho fa es crea una mena de complicitat que agraeixen molt. A la literatura infantil hi ha força llibres que aprofiten aquest interès dels nens per la qüestió, però poques vegades ho fan amb l’encert d’aquests dos llibres, que, a més, coincideixen en el tema: els excrements dels animals.

Al primer, una talpeta, en sortir del cau, es troba que algú li fa “allò” damunt del seu cap. Molt empipada, pregunta a diferents animals que troba si han estat ells qui li ho han fet, però tots li diuen que no i li mostren com ho fan ells. Finalment, la bestiola recorre a uns “professionals” del tema: les mosques, que li solucionen el problema. I així, en una història, introdueix els nens i nenes en el món de les diferents formes dels excrements dels animals i en una autèntica aventura de detectius, on la talpeta protagonista, a través de la seva investigació, aconsegueix trobar la solució al misteri que la preocupa.

Al segon llibre, després d’una introducció sobre què és la caca i com la fan alguns animals, aprofundeix en el tema i explica per què la fan d’aquella manera, els colors de la caca –sabíeu que la balena blava la fa de color rosa?–, els llocs on la fan, l’ús que en fan, per què se la mengen... Tot explicat amb força sentit de l’humor que es fa encara més palès en les il•lustracions que acompanyen el text.

Vicenç Lloret


Carta para un niño con cáncer
Elisabeth Kübler-Ross
Barcelona: Ed. Luciérnaga, 2005. 15 p

Elisabeth Kübler-Ross (1926 – 2004) és un personatge conegut arreu per la seva incansable lluita en l’acompanyament als malalts terminals. Els seus estudis com a metge i psiquiatra la van ajudar a obrir una nova perspectiva cap a aquelles persones (nens i adults) que patien malalties terminals i a aquelles altres persones que les acompanyaven en el procés.

Aquest és un llibre de només 15 pàgines, però d’un contingut extremadament complet (sense cap detall gratuït), des de la primera pàgina, en la qual apareix una papallona, fins a la última pàgina, on apareix una foto de Dougy.

Dougy era un nen de tan sols 9 anys a qui l’autora havia acompanyat temps enrere per tancar aspectes pendents de la seva curta vida. De la llista d’assumptes pendents n’hi quedava un, i per això ell va escriure una carta molt curta, però directa: “Benvolguda doctora Ross, em queda una sola pregunta més. ¿Què és la vida i què és la mort, i per què els nens han de morir? Amb afecte de Dougy”. Per respondre aquesta pregunta tan difícil, Elisabeth Kübler-Ross va prendre els llapis de colors de les seves filles i li va contestar la carta tal i com trobem al llibre, amb paraules senzilles, plenes de colors i amb dibuixos, que mostren un missatge clar i entenedor, molt proper al llenguatge d’un infant.

Elisabeth Kübler-Ross era una persona que volia mostrar un món diferent: un món on hem vingut a aprendre, on cadascú ha vingut a viure el que era necessari per ell i necessari pels del seu voltant. Quan s’han acabat les lliçons només queda la marxa, on ens esperen els que van marxar abans i l’amor dels que seguim i ens segueixen estimant.

Pilar Simoni


Dos velas para el diablo
Laura Gallego
Madrid: Ediciones SM, 2008. 416 p.

Aquest és la darrera novel•la de la prolífica autora Laura Gallego. Tot i que el relat és de tema fantàstic, com en tots els seus altres llibres, l’acció se situa en el temps actual i en el nostre món. La protagonista és una jove adolescent que té una peculiaritat: el seu pare és un àngel. Fins ara la seva vida ha transcorregut d’una manera relativament normal, però l’assassinat del seu pare i el seu afany de venjança la precipiten cap a una aventura inesperada, en què establirà curioses aliances.

Els primers capítols són les d’una novel•la d’acció com tantes altres, però a mesura que t’endinses en la trama apareixen una sèrie d’elements que conviden a la reflexió filosòfica. Laura Gallego tracta, com ja ha fet en altres escrits seus, el tema del bé i del mal i la difusa línia divisòria que hi ha entre aquests dos principis. També planteja amb valentia la possibilitat que l’ésser humà acabi destruint el planeta que amb tanta cura han anat conservant les dues forces antagòniques que es materialitzen en forma d’àngels i dimonis, i que representen, en l’obra de Laura Gallego, el principi creador i destructor. L’exposició que fa del tema és magistral, i d’una profunditat que ja voldrien tenir moltes novel•les per a adults.

Assumpta Farré