TH 33 La Contra

HISTÒRIES I LLEGENDES DELS NOSTRES AVIS

Històries i llegendes de l’any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (1)
Daniel Rangil
Calella: Daniel Rangil, 2008

El passat 11 d’abril va tenir lloc a can Borrell la presentació del llibre d’en Daniel Rangil Històries i llegendes de l’any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (1). Com el mateix títol indica, el llibre és una recopilació d’històries i llegendes antigues obtingudes de diferents testimonis orals vinculats al Montnegre. El dia de la presentació hi va participar un dels entrevistats, Antoni Soler, conegut a Arenys de Munt amb el nom de Pitxón, un dels últims pastors tradicionals que queden.

Abans de comentar el llibre m’agradaria parlar una mica de l’autor. Daniel Rangil forma part d’una generació, la nascuda als anys 50, que va protagonitzar molts moviments de renovació cultural i social, un dels quals propugnava un retorn a la natura i a una forma de vida més senzilla. Aquest nou ideal va empènyer alguns habitants dels pobles i ciutats, els anomenats neorurals, a abandonar la seva vida còmoda per instal•lar-se a viure al camp. En Daniel i la seva companya van formar part d’aquest col•lectiu i, així, a principis de la dècada dels vuitanta es van instal•lar en una antiga masia vora Hortsavinyà. Allà van viure envoltats d’un paisatge impressionant, però també de persones grans que havien viscut en un món molt diferent al que ells coneixien, un món que s’acabava i la memòria del qual es perdia. Va ser llavors que l’autor va agafar una vella gravadora i va començar a entrevistar-los.

L’intent de rescatar de l’oblit les formes de vida i la mentalitat d’una gent que va viure a la primera meitat del segle XX, abans que la tecnologia i l’accés a la cultura canviés radicalment un món que havia existit durant segles, queda reflectit en el títol. Com el mateix autor ens explica en el pròleg, “de l’any vuit” és una expressió antiga que també pretén salvar de l’oblit i que és equivalent a la “de l’any de la picor”.

Després de molts anys de recopilació i estudi per fi ens presenta el primer volum del que serà una sèrie de llibres en què transcriurà les converses mantingudes durant aquests anys amb els habitants del Montnegre, un espai geogràfic molt proper i amb unes característiques pròpies. Gràcies a tots aquests testimonis ens podem fer una idea de com vivien i pensaven totes aquestes persones.

En aquest primer volum l’autor comença a tractar temes que transiten entre la realitat i la fantasia, malgrat que moltes de les coses que ara considerem ficció formessin part de les creences d’aquella gent: llops, serpents, bandolers, bruixes, ànimes en pena, tresors amagats, dones d’aigua, cases encantades... Els diferents temes estan exposats d’una manera ordenada en capítols, i encapçalats per una introducció de l’autor, el qual no només s’ha dedicat a reproduir literalment els testimonis, sinó que ha fet un treball de recerca i investigació per omplir els buits que quedaven i donar respostes a alguns interrogants que se li plantejaven. En aquestes introduccions, escrites amb un estil àgil però treballat i ric, les dades erudites s’entrellacen amb els comentaris personals i biogràfics donant com a resultat un text fresc i amè.

Un dels encerts del llibre ha estat reproduir amb exactitud el llenguatge dels informants, on es veuen reflectits tant els trets dialectals i col•loquials, incloent els fonètics, com els castellanismes. Tot i que un llibre d’aquestes característiques podria fer-se pesat, la veritat és que en Daniel Rangil, amb les seves explicacions i la selecció adequada dels textos, ha aconseguit que sigui amè i que un cop l’has començat a llegir, no puguis deixar-lo. No només són les històries que ens reprodueix, algunes de les quals ens fan somriure i d’altres ens posen la pell de gallina, sinó el món que hi ha com a rerefons. És com si els diversos fragments fossin les peces d’un trencaclosques. Un cop encaixades les parts podem formar un quadre complert, que no és altra cosa que un retrat de la vida quotidiana d’unes gents molt properes en el temps i l’espai, però alhora molt llunyanes.

Assumpta Farré